Comunicadu nr 01/2021

COMUNICADU DE ACADÈMIA DE SU SARDU SUBRA SU BANDU IMPRENTAS PRO S’EDITORIA IN LIMBA SARDA DE S’ANNU 2021 2022

In riferimentu a s’ùrtimu bandu “Avviso Pubblico Imprentas 2021 – 2022 – Utilizzo della lingua sarda, del catalano di Alghero e del sassarese, gallurese e tabarchino nel settore dei mass media, dell’editoria, dell’informatica e del web” publicadu dae sa “Regione Autònoma de Sardigna” cun DGR 25/52 de su 30/06/2021 e DGR 34/21 de su 11/08/2021, cun custu comunicadu su sòtziu culturale «Acadèmia de su Sardu» cheret espressare sa crìtica sua a sa polìtica linguìstica de sa RAS.

S’ Acadèmia de su Sardu est pistighinzada meda pro sa polìtica linguìstica chi sa RAS mustrat de chèrrere sighire cun custu bandu, bidu chi torrande a propònnere s’impreu generale de sa Limba Sarda Comuna pro su chi pertocat su sardu, non faghet àteru che sighire cun una polìtica betza e colada. Difatis s’aprovassione de sa L.R. nr 22/2018 disciplinat a manera diversa s’impreu de s’istandard linguìsticu.

Comente si lezet in su matessi bandu, pro sas lìneas A e B, sa RAS narat cun craresa ca si poden finantziare sos progetos chi imprean sa Limba Sarda Comuna (difatis si racumandat a chie retzit sos finantziamentos de sighire sos inditos de sos puntos 3 e 4 de s’Allegadu a sa DGR 16/14 de su 14/04/2006). Bidu chi custa DGR narat chi sa Limba Sarda Comuna est una proposta isperimentale ebia pro sos documentos in essida dae sa RAS e chi no est s’istandard ufissiale de sa limba sarda, non si cumprendet proite sa RAS est torrande a propònnere una norma ortogràfica e linguìstica betza, fallida in donzi logu, colada dae sa leze regionale noa (gai comente si narat in s’art. 8 de sa L.R. nr 22/2018) e refudada dae sos sardos. Totus difatis ischint, zai dae cando fiat bessida a pizu, chi sa Limba Sarda Comuna est un’istandard artifitziale chi pistat sas macrovariedades de sa Limba sarda, est a nàrrere su sardu logudoresu/nugoresu e su sardu campidanesu, e a manera prus forte, totu sas faeddadas chi torran a custa macrovariedade de su sardu.

Acadèmia de su Sardu pensat chi custu bandu siat discriminatòriu meda ca andat contra a totu cussos editores, operadores e giornalistas chi no imprean sa LSC e chi sun sa bona parte. In prus, in riferimentu a sa produssione de mèdios didàticos pro s’iscola, su rìschiu est de fortzare cun libros iscritos in un’istandard chi est atesu meda dae sas faeddadas locales e duncas an a èssere pagos sos chi l’an a pòdere impreare a manera vantagiosa, e cun su perìgulu semper prontu de èssere refudadu dae sos prus. Duncas no est craru pro cale resone sa RAS apat detzisu de finantziare s’editoria e s’imparu de una limba chi no esistit, chèrfida ebia dae su legisladore de su 2006, e mescamente no est craru pro cale resone sos finantziamentos benin negados a sa promossione e amparu de sa limba sarda bia, faeddada e iscrita, ogetu de s’istòria poètica, leterària e musicale de sa Sardìnnia.

In custa manera su perìgulu est de si pònnere de rugadu a totu sa produssione literària in limba sarda, e de si pònnere de rugadu a sa matessi Tradissione sarda. In assèntzia de un’istandard ufitziale, nois pensamus chi sa RAS non podet e non devet obrigare a nemos a impreare sa Limba Sarda Comuna, ma devet lassare libertade de pòdere impreare totu sas normas ortogràficas chi fintzas a como sun istadas propostas e impreadas zai dae paritzos annos dae sos operadores de su movimentu linguìsticu e dae sas domos de imprenta chi cun sas produssiones issoro sustenen sa limba sarda. B’at de nàrrere fintzas chi in su bandu numenadu in antis benit fentomada prus bortas s’ ”Obreria pro s’imparu de su sardu” (prevìdida dae s’art. nr 16 de sa L.R. nr 22/2018) ma cherimus crarire e sutalineare chi s’Obreria non tenet peruna cumpetèntzia in matèria de norma ortogràfica chi si diat dèvere impreare. Imbetzes, a s’imbesse, est sa “Consulta de su sardu” (bie su c.4 de s’art. nr 8 de sa L.R. nr 22/2018) chi est cumpetente in tema de norma linguìstica. Cherimus amentare chi no esistit ebia sa proposta isperimentale LSC, chi ischimus est gherrada meda dae sos sardòfonos campidanesos ca sa LSC prevàricat meda e ofendet sos deretos linguìsticos issoro. Esistin fintzas àteras propostas vàlidas chi si poden leare a cussidèriu, pro esempru sa proposta de “Su Sardu Standard” publicada dae Alfa Editrice chi, assumancus pro cantu pertocat sa norma de su sardu campidanesu, at tentu unu reconnoschimentu ufitziale in su 2010 dae sa Provìntzia de Casteddu, e chi pro sa prima borta proponet una norma cumpleta fintzas pro su chi pertocat su sardu logudoresu-nugoresu.

Duncas pro custas resones s’Acadèmia de su Sardu dimandat chi in sos bandos imbenientes de sa RAS non bi siat prus s’òbrigu de impreu de sa LSC.

Pauli (CA) su 10.11.2021

Acadèmia de su Sardu

Leave a comment

In response to:

COMUNICADU DE ACADÈMIA DE SU SARDU SUBRA SU BANDU IMPRENTAS PRO S’EDITORIA IN LIMBA SARDA DE S’ANNU 2021 2022

Your email address will not be published. Required fields are marked *

*

Come desideri visualizzare il sito web ?

Comente lu cheres bìdere su zassu web?