Tonio Dei

Antoni Dei nascit in Lanusei su 14 de su mesi de idas de su 1926, a sa mama ddi nant Lidia Piroddi, a su babbu Ènniu Dei. Su babbu traballàt in banca, sa mama sighiat sa domu. Issu fut su segundu fillu, innantis de issu fut nàscïa sa sorri chi ddi narànt Maria Bonaria. Apustis de issu fiant nàscïus àterus cuàturu fradis: Rosàriu, Bissenti, Erasmu, e sa pitichedda Ènnia chi tenit custu nòmini poita ca su babbu si fut mortu candu issa fut acanta de nasci. Tòniu, candu si morit su babbu, tenit scéti dex’annus.

Crescendi issu s’apassionat a su teatru e intrat in sa cumpangia de atoris chi ddoi fut in Lanusei, sa bidda sua. A issu ddi praxiant is spetàculus dramàticus e po custu detzidiat de ddus “iscenai”; custus dramas faiant prangi totu is chi andànt a biri. Faiat spetàculus de Goldoni e de Pirandello e àterus puru. A fitianu Tòniu s’apassionat a sa literadura sarda, a sa linguìstica sarda e a is lìburus impari a is traditzionis de Sardìnnia. Iat tentu cuntatus cun òminis de importu che: Marcellu Serra, Luigi Farina, Lina Aresu e Evelina Garau, chi dd’at a tenni una bona amistadi. Cun custus òminis e fèminas issu si mandàt lìteras innui allegàt de linguìstica e traditzionis. In bidda sua totus comenti ddu biiant s’acostànt po intendi is contus e is contixeddus de issu.

Teniat una butega de nòmini Emporio Roma innui bendiat de totu (paperis, pratus e sighendi a nai) innui sa genti s’atobiàt e chistionàt. Po giogu iat cumentzau a scriri contus curtzus; iat arregortu unu muntoni de fueddus sardus antigus e nous, a catalogai matas e animalis e a cumentzai a scriri sa cumèdia Unu malu e s’atru peusu. In su 1984 sa pobidda stimada de nòmini Gina si morit de coru giaendi a Tòniu unu dolori mannu. Sa sorti bolit ca issu puru bèngiat operau apustis. Sa boxi de issu diventat dèbili, parit unu pispisu, perou issu si ponit a scriri giai ca cun sa boxi no podiat prus contai. At a chistionai cun is personàgius de is cumèdias suas. Scriit a de noti po acabbai sa cumèdia Unu malu e s’atru peusu intregada a Gina e scriit contus po pipius puru; in su teatru cumentzat a fai su dirigidori. Domu sua est sèmpiri prena de genti, ddoi andant amigus medas giai ca issu fut spertu de archiologia e numismàtica puru. Sa primu òbera est connota in totu sa Sardìnnia e cumpangias medas cumentzant a dd’inscenai.

At a scriri àteras cumèdias puru: Ma chini e’ su dottori, Ditta Carroni Raimondo e Ma castia una beffa totus de su 1989; agoa benint pubricadas Pani e presta, Ndi portas unu ‘e pitiolu e Antoni Berritta. Sa fràsia sua chi naràt a totus fut: «L’umorismo è la cintura di salvataggio nel fiume della vita.» Si morit in su mesi de martzu de su 1996. Sa bidda sua dd’at a intregai in su 2001 su Cineteatru innui s’inscenant is cumèdias suas, si faint spetàculus e si faint atòbius sotzialis po sa tzitadedda olliastrina.

Come desideri visualizzare il sito web ?