Tonio Dei

Antoni Dei naschet in Lanusei su 14 de su mese de nadale de su 1926, a sa mama li naran Lìdia Piroddi, a su babbu Ènniu Dei. Su babbu triballiaiat in banca, sa mama sighiat sa domo. Issu fit su segundu fizu, innantis de issu fit nàschida sa sorre chi li naran Maria Bonaria. Apustis de issu fin nàschidos àteros bàtoro frades: Rosàriu, Pitzente, Erasmus e sa pitica Ènnia chi at custu nòmene ca su babbu fit mortu cando issa fit acanta a nàschere. Tòniu, cando morit su babbu at deghe annos ebbia.

Creschende issu leat passione a su teatru e intrat in sa cumpanzia de atores chi bi fit in Lanusei, sa bidda sua. A issu li praghian sos ispetàculos dramàticos e pro cussu detzidiat de lu “iscenai”; custos dramas faghian a prànghere totu sos chi andaian a lu bìdere. Faghiat ispetàculos de Goldoni e Pirandello e fintzas de àtere. Tòniu s’apassionat meda a sa literadura sarda, a sa linguìstica sarda e a sos lìberos e a sas tradissiones de Sardìnnia. Trataiat cun òmines de importu comente: Marcello Serra, Luigi Farina, Lina Aresu, Evelina Garau, chi aiat una bona amigànsia. Cun custos òmines e fèminas si mandaian pari-pari lìteras inue si faeddaiat de linguìstica e tradissiones. In bidda sua comente lu bidian s’acostaian pro intèndere contos e contàssias de issu.

Aiat una butega lumenada Emporio Roma inue bendiat de totu (paperis, pratos e gai sighinde) inue sa zente atopat e chistionat. Pro jogu aiat comintzadu a iscrìere contos curtzos; aiat regortu unu muntone de modos de nàrrere in sardu antigu e nou, a registrare matas e animales e a comintzare a iscrìere sa cumèdia Unu malu e s’atru peusu. In su 1984 sa pobidda istimada de nòmene Gina morit dande a Tòniu unu dolore mannu. Sa sorte cheret chi apustis benzat operadu fintzas issu. Sa boghe sua diventat dèbile, pisi-pisi, ma issu si ponet a iscrìere ca de sa boghe non nde podiat prus tènnere contu. At a chistionare, tando, cun sos personazos de sas cumèdias suas. Iscriet addenote pro agabbare sa cumèdia Unu malu e s’atru peusu intregada a Gina e iscriet contos fintzas pro piseddos; in su teatru comintzat a fàghere su dirigidore. Sa domo sua est sèmpere prena de zente, bi andan medas amigos ca issu fit espertu fintzas de archeologia e numismàtica. Sa prima obra est connota in totu sa Sardìnnia e medas cumpanzias comintzan a l’inscenare

At a iscrìere fintzas àteras cumèdias. Ma chini e’ su dottori, Ditta Carroni Raimondo e Ma castia una beffa totu de su 1989; a coa benin pubricadas Pani e presta, Ndi portas unu ‘e pitiolu e Antoni Berritta. Sa frase chi naraiat a totus fit : «L’umorismo è la cintura di salvataggio nel fiume della vita». Morit in su mese de martu de su 1996. Sa bidda sua l’at dadu tìtulu in su 2001 de su Cineteatru inue s’inscenan sas cumèdias suas, si faghen ispetàculos e si faghen atopos sotziales pro sa tzitadedda ozastrina.

Come desideri visualizzare il sito web ?

Comente lu cheres bìdere su zassu web?