Antonio Lepori

(Casteddu, 1951) 

S

’est laureau in Filosofia faendi una tesi asuba de Wittgenstein in su 1974. At fatu su professori de Lìteras in Sant’Andria Frius e apustis su professori de Filosofia e Stòria in su Liceu de Ceraxus. 
Grandu connoscidori de sa Lìngua sarda, grandu stimadori de su sardu campidanesu e babbu de sa GSA (Grafia Sarda Autonoma) imperada pruschetotu de sa truma de circadoris de su Comitau.org e in s’assòtziu culturali Acalisa (Acadèmia campidanesa de sa Lìngua sarda). Antoni Lèpori cun is circas scientìficas suas at torrau balimentu mannu a sa bariedadi campidanesa de sa Lìngua sarda e, a cumentzai de is annus ’70 de su sèculu passau finsas a oi, at batallau meda po avalorai e afortiai s’imperu de sa Lìngua sarda fueddada e scrita cun fainas tzìvicas e cun imprentas scientìficas de importu mannu in su campu de sa lessicografia. Medas batallas ddas at fatas impari a Zuanne Pedru Marras-Meloni e impari ant pigai a incuru is inditus de Antoni Simon Mossa asuba sa chistioni linguìstica in Sardìnnia e de su bilinguismu cumpriu. Antoni est oindii puru unu de is prus spertus mannus de Lìngua sarda e pruschetotu in su campu de is neologismus (o «fueddus nous») e in totu su chi pertocat is sinònimus e contràrius. Est unu pensadori de vàllia chi at scritu artìculus medas in su giorronali indipendentista «Sa Repùblica Sarda» intrendi in su dibatu asuba de sa defensa e de s’avaloramentu de su sardu candu, a scriri de custas chistionis in is annus ’70 e ’80 in tempus de proibitzionismu, fiat cunsiderau “separatista”. At pesau e fatu adelantai giòvunus/as cun connoscèntzia scientìfica de sa Linguìstica sarda. Labai innoi a sighiri is òberas de importu chi at scritu: Appunti per una storia della poesia del Campidanese (1987); Dizionario italiano-sardo (campidanese)(1988); Passau e presenti de sa lingua sarda (1982); Fueddàriu campidanesu de sinònimus e contràrius (1987); Gramàtiga sarda po is campidanesus: duas òberas in d-unu libru: compendio di grammatica campidanese per italofoni (2001); Stòria lestra de sa literatura sarda (2005).