Benvenuto Lobina

(Biddanoa Tulu 1914-Tàtari 1993)

Est unu de sos iscritores isulanos de prus importu de su ‘900, iscritore bilìngue de poesia e de prosa. Comintzat dae zòvanu a iscrìere poesias. A 14 annos binchet unu prèmiu de poesia bandidu dae su zornale de sa zoventude fascista “Il balilla”.

In su 1932, a 18 annos, lassat Biddanoa pro andare a triballiare in s’Ufìtziu postale de Casteddu. E sighinde in su 1933, fundat in Casteddu unu tzìrculu Futurista e comintzat a pubricare sas poesias suas in su periòdicu literàriu s’Ischiglia de Angelo Dettori e susu sa rivista Futurismo de Mino Somenzi.

A comintzu sas poesias de Lobina sun versos rimados in italianu, pustis cun versos lìberos e sighinde cun versos sèmpere prus lìberos comente s’esempru isperimentale de su segundu Futurismu.

In su 1935 partit voluntàriu in s’Àfrica italiana, e sufrit oto annos longos de gherra, dae sa Gherra de Etiopia finas a totu sa Segunda Gherra Mundiale.

In su 1943 torrat in Sardìnnia e comintzat a triballiare in s’Ufìtziu postale de Tàtari. Sos annos ’50 e ’60 sun sos menzus annos pro sa produssione literària de Lobina: sas poesias suas comintzan a essere pubricadas in sa pàzina de sa cultura de su zornale tataresu La Nuova Sardegna. Est in custos annos chi Lobina cumprendet deabberu chi sa limba chi depet impreare est su Sardu campidanesu de bidda sua, Biddanoa de Tulu.

In su 1964 – primu iscritore campidanesu a leare custu prèmiu – binchet su “Premio Ozieri”, cun sa poesia “Chini scidi”, versos chi contan de su “Piano di Rinascita” e de totu sas isperas de sos Sardos pro unu tempus benidore selenu.

In su 1974 binchet fintzas su prèmiu passionale de poesia “Città di Lanciano” e in su matessi annu imprentat cun Jaca Book sa regorta de poesias “Terra, disisperada  terra”.

Deghe annos apustis, in su 1984, Lobina binchet su prèmiu “Casteddu de sa fae” de Posada cun “Pro cantu Biddanoa”, unu romanzu istòricu iscritu in Sardu, in sa bariedade campidanesa, chi leat ispirassione dae su costumu ispano-americanu de Màrquez, Borges e Vargas Llosa. Su romanzu s’isboligat in Biddanoa de Tulu dae su 1912 a su 1942 e contat s’istòria de Lusicu, chi bivet in Biddanoa, una biddighedda pòbera e ispèrdida. Sa parte prus de importu la faghet Biddanoa e su logu inue sos pessonazos si moven est sa pratighedda, unu logu inue sas cosas sìmplitzes de donzi die intran in sintonia cun su mundu areste e atesu, mannu e orrorosu: cun sa prima Gherra Mundiale e cun sos 20 sordados mortos de Biddanoa, cun su Sardismu, su Fascismu e sa Segunda Gherra Mundiale, incaminada dae sa Gherra de Africa.

“Pro cantu Biddanoa” est unu romanzu de importu mannu  pro totu sa literadura sarda, iscritu in Sardu e pustis traduidu in italianu. Su Sardu impreadu dae Benvenuto Lobina est unu Sardu a tres registros linguìsticos: sa limba chi contat s’istòria est una calidade de Campidanesu aunizadu; sos pessonazos chi faeddan, faeddan in d-unu Sardu de Biddanoa de Tulu; sos pessonazos chi ischin de prus imprean una bariedade Campidanesa chi mudat peràulas e maneras de nàrrere de sa limba italiana.

Come desideri visualizzare il sito web ?

Comente lu cheres bìdere su zassu web?