Max Leopold Wagner

Linguista tedescu nàschidu in Germània in sa tzitade de Mònacu de Baviera in su 1880 e mortu in Washington in sos Istados Aunidos de Amèrica (USA) in su 1962. Est cunsideradu dae totus su babbu de sa Linguìstica sarda a dies de oe. H. Kröll l’at cunsideradu comente su prus mannu connoschidore de sa gramàtica de su sardu. Wagner at eredadu, torrènde-lu a manizare, totu su connotu iscientìficu de su tempus coladu, a comintzare dae sos neogramàticos tedescos finas a sa dialetologia ascoliana. Una chirca manna e de importu chi su linguista tedescu at mandadu addenanti intre su 1907 e cumpridu a cara su 1957. Tantu est beru dae Gröber e Meyer-Lübke at leadu sos printzìpios de sa linguìstica istòrica pro su chi pertocat su mudamentu de sas limbas a comintzare dae su latinu vulgare. Dae Ascoli, Guarniero e Parodi at imparadu su tribàlliu de su dialetòlogu. A difarèntzia de sos àteros, però, Wagner at chèrfidu abbaidare a su sardu cun prus impìnniu e atentzione, lompende a resultados chi àteros non fian resessidos a los àere. Est issu, tando, chi at mandadu menzus addenanti sas chircas diacrònicas e sincrònicas susu de su sardu. Pro custu motivu a Wagner l’an apitzigadu su nòmene de ‘Mastru de sa Linguìstica sarda’. Prus de sos àteros at fatu unu cunfrontu mannu intre sardu e àteras limbas neolatinas, cun riferimentu mannu a cussas de s’Ibèria (cunfrontos intre sardu, ispanniolu e cadalanu). Ma fintzas cunfrontos intre sardu e àteras limbas indoeuropeas (tzèlticu, germànicu, albanesu, gregu antigu e gregu bisantinu). Fintzas in sa chirca etimològica Wagner bessit su prus etimòlogu de importu pro su chi pertocat sa Linguìstica sarda. Pro fàghere un’esempru, cando non resessit a lòmpere a risultados craros e seguros in s’etimologia de sos faeddos chi dae su sardianu o paleosardu fin intrados in su sardu, tando seberat de non dare perunu parre o ipòtesi, abarrande mudu inue aiat dudas. Sa chirca de Wagner comintzada in su 1907 e agabada in su 1957, cando fit lòmpidu zai a Washington. S’obra prus de importu, est a narrere su DES, fata imprentare intre su 1961 e su 1964 dae s’amigu Raphael Urciolo apustis de sa morte de Wagner, fit e est, fintzas oe, de importu pro sa connoschèntzia de sa limba sarda, amentamus inoghe versos de poesia a bolu inue si faeddat de issu: << su maistu mannu de s’istrutzioni, bènniu dae sa bidda manna e grussa de Berulinu>>, a sighire <<su lillu biancu e fragosu de is sartus de Germània>> fintzas a << su mallori forti de Germània>>. Custos versos issu los aiat assentados a una parte, iscriènde-los in d-una lìtera chi aiat imbiadu a Karl Jaberg in su 1927 cando in Iscalepranu fit regollinde novas pro s’Atlante linguìsticu.

M.L. Wagner at leadu sa làurea in Mònacu de Baviera cun d-una tesi susu de sa manera de fàghere sos faeddos in sardu. Pustis de sa làurea at leadu sa carrela de sa chirca universidària e in su 1907 at leadu a Würzburg unu dotoradu da chirca susu sa fonètica de su modu de faeddare de su Cabu de josso. Lompet in Sardìnnia pro sa prima borta pro istudiare su sardu in su 1905. Posca at a torrare fintzas in su 1907 e apustis in su 1912 e dae su 1925 a su 1927 at comintzadu unu tibàlliu mannu e istrobosu regollinde fromas lessicales e gramaticales pro s’Atlante linguistico e etnografico d’Italia e del sud della Svizzera. Intre sos annos ’20 e ’30 de su sèculu XX si-ch’est andadu dae sa Germània pro neghe de su nazismu ca M.L. Wagner fit anti-nazista. Lompet in Amèrica, a Washington comintzat a istèrrere su Ditzionàriu etimològicu sardu, unu tribàlliu chi resessit a cumprire in dòighi annos. Linguista famadu in totu su mundu, est connotu pruscheàteru pro sas chircas susu de sa limba sarda. Pustis de sa segunda gherra mundiale at iscritu àteras obras meda de importu mannu, pro esempru: La lingua sarda – Storia spirito e forma; meda amantiosu de sa cultura populare sarda andat dae un’ala a s’àtera pro registrare faeddos e fromas gramaticales, andande dae una bidda a s’àtera cun su postale, a caddu e fintzas in bitzicreta. Mirade como sas obras prus de importu: Fonetica storica del sardo, 1941; La lingua sarda – Storia, spirito e forma; D.E.S. – Dizionario etimologico sardo; La vita rustica della Sardegna riflessa nella lingua, Immagini di viaggio dalla Sardegna, Nuoro, 2001.

Come desideri visualizzare il sito web ?

Comente lu cheres bìdere su zassu web?