Sa Carta de Logu

Sa Carta de Logu est unu de is prus scritus de importu de totu su mesuevu sardu. Est su còdixi de leis tzivilis e penalis de su Rennu de Arbaree e arrapresentat, duncas, unas cantu normas giurìdicas chi, po sa majoria, ndi benint de sa giurisprudèntzia romana e bisantina e finsas de su connotu sardu de su logu etotu. Sa parti prus antiga de custu còdixi dd’at scrita forsis su Giùighi Marianu IV de Arbaree cojau cun sa cadalana Timbora de Rocabertì. Marianu IV at tentu de Timbora tres fillus: Ugo, Lionora e Beatrici. Apustis, intre is annus 1388 e 1392, sa filla Lionora giughissa de Arabaree aunit is leis de su babbu in sa Carta de Logu. Parit chi Lionora apat postu in d-un’ùnica Carta unu còdixi tzivili, unu còdixi penali e unu còdixi rurali. Sa Carta de Logu bòfia de sa giughissa Lionora est subrabìvia a su Rennu de Arbaree e est abarrada in efetu finsas a su 1826 truessendi is sèculus e is dominadorias cadalanu-aragonesa, spanniola e piemotesa. Sa Carta de Logu est de importu mannu ca arregollit leis chi fiant modernas giai in su mesuevu europeu e sardu, po esempru: leis chi pertocant s’amparu e sa defensa de is deretus de sa fèmina po su rolu etotu chi sa fèmina teniat (e tenit oindii puru) aìnturu de sa sotziedadi; opuru leis po s’amparu de sa naturalesa e de is arresorsas de su territòriu, ma no scéti; leis po arregulai is arrelatas in sa sotziedadi matessi.

Sa Carta de Logu tenit unu Proèmiu e 198 capìtulus aici organisaus de manera afatanti: is primus 132 pertocant unu còdixi tzivili e penali, in s’interis is 66 capìtulus chi sighint pertocant su còdixi rurali giai stèrriu e imprentau de su Giùighi Marianu IV e inclùdiu in s’ùrtimu imprenta fata de Lionora. Sa Carta, duncas, serbiat a amparai sa giustìtzia, a arregulai is arrelatas intre is tzitadinus, is deretus de sa Crèsia e de totu sa genti de su Rennu. Is inditus chi agataus in sa Carta pigant meda in cunsideru sa chistioni de sa tancadura de is terras, su traballu in sa bìngia, in s’ortu e in totu is terras messadas. Donat inditus e cundennas contras a chini sderruit is tancaduras de is terras; contras a is meris de is pegus chi intrant in sa terra allena; contras a chini ponit fogu a is campus innantis de s’otu de cabudanni e aici nendi.

E lompeus imoi a biri cali sardu fiat imperau in sa Carta de Logu. De un’anàlisi funguda fata de is linguistas modernus su sardu imperau po sa Carta de Logu fiat su sardu arborensi. Seus chistionendi, duncas, de una fueddada de làcana intre su sardu campidanesu e su sardu logudoresu. Su sardu arborensi est fueddau tambeni, mancai cun calincuna cambiamenta e diferèntzia, prus assusu de Aristanis in sa penisula de su Sinis (Cabras) e finsas a is biddas montanginas de su Mandrolisai e de sa Barbagia de giossu e est su chi, prus o mancu, oindii ddi naraus ‘sardu de anfizona’ o ‘de làcana’ opuru ‘limba de mesania’, intre is duas fueddadas mannas de su sardu etotu. In sa Carta de Logu puru, sa lìngua est caraterisada de unu linguàgiu tènnicu cun fràsias fissas chi agataus prus de una borta e cun pagu bariedadis in totu is partis. A dònnia manera comuncas podeus averiguai su pròpiu s’imperu de fueddus e fràsias de sa lìngua fueddada de su tempus.

In sa Carta de Logu agataus sa labialisadura de sa A protònica po assimiladura , càstia su sardu campidanesu de susu e barbaricinu , sardu campidanesu de bàsciu , contras a su logudoresu ; sparessimentu de sa vocali protònica U in co(n)iugare –ata>coyada, càstia su sardu lougdoresu contras a su sardu campidanesu ; aguantu de sa vocali curtza etimològica de acabu in d-unus cantu morfemas averbialis po esempru in su proèmiu agataus sa forma comenti a sa forma sardu logudoresa de bàsciu e finsas sa forma sardu campidanesa de làcana e de s’olliastra contras a su sardu campidanesu de mesu e de giossu ; mudamentu de is nessus -QU/GU- in –bb- aundi su latinu est bessiu e su latinu est bessiu e ; bessida in –nt- e aciunta de sa vocali paragògica po sa de tres personi plurali de is verbus aici comenti in sardu campidanesu contras a s’arresurtau de su sardu logudoresu antigu e modernu; imprus formas lessicalis de is territòrius de làcana intre su sardu logudoresu e su sardu campidanesu, po esempru: , e ;

Come desideri visualizzare il sito web ?