Carta

CARTA

Carta de s’Assòtziu

Art. 1 Nòmini, Stentu e Domu


Segundu s’inditu de sa lei de s’11 de austu 1991 n. 266 e de sa lei regionali de su 13 de cabudanni n. 39, est cuncordau un’Assòtziu chi ddi nant Acadèmia de su Sardu onlus (de imoi innantis Acadèmia).
2 S’Assòtziu est vitàniu.
3 Pigat domu in Pauli (CA), bia Punta Sèbera, 10.
4 Podit aberri domus in àterus logus, imperendi sèmpiri su nòmini Acadèmia de su Sardu onlus.

Art. 2 Siddu e dìciu


1 Siddu ofitziali de s’Acadèmia funt is duas perras de carota; a manu manca sa de is mamuthones, a colori nieddu, linguarrùbia e mucadori amurau a tiras biancas strintas, e a manu dereta sa de su componidori, a colori craru,
murrarrùbia, linguarrùbia e mucadori biancu a tira arrùbia strinta.
2 Dìciu de s’Acadèmia est:
de su pagu, pagheddu
dae su pagu si faghet su meda.
3 A su siddu de is c.s 1 e 2 de su presenti art. si-ddoi setzit a costau unu logo cumertziali torrau a fai annoendi in sètiu modernu e cun prus pagu minudas is inditus de sa c. 1. 1.
4 Su logo cumertziali at a podi setzi a costau o in logu de su siddu ofitziali in is publi- catzionis, in is social media e, chi acuntessit, in campànnias de pregonàntzia.

5 In ocasionis solennis e in tzirimònias ofitzialis at a depi essi imperau amarolla su siddu ofitziali de is c.s 1 e 2 de su presenti art., mancai puru acostau apari cun su logo cumertziali de sa c. 3 de su presenti art.

Art. 3 Idea, tretu e faina de s’Acadèmia


1 Idea de s’Acadèmia est de fai faina de bolontariau in totu su chi pertocat su stùdiu, sa circa, sa defensa, su spainamentu e s’apretziamentu de sa Lìngua sarda, imperendi po su prus sa faina personali, boluntària e a gratis de is sòtzius suus.
2 Aguantendi a notu ca:
a) po s’Acadèmia sa Lìngua sarda est una lìngua a duas (macro)bariedadis diatòpicas (diasistemas sintzillus etotu) e literàrias, su Campidanesu e su Logudoresu, chi tenint, e depint tenni, sa matessi dinnidadi, e duncas de imoi innantis espressadas che Lìngua sarda o sardu inditant is duas bariedadis o chistionis chi ddas pertocant;
b) s’Acadèmia arreconnoscit ca is àteras cuàturu fueddadas de Sardìnnia, s’aligheresu, su gadduresu, su tabarchinu e su tataresu, funt unu scusòrgiu linguìsticu e culturali stravanau de totu sa Sardìnnia; su tretu chi bolit fai s’Acadèmia sena de castiai a su guadàngiu, mancu de travessu, e sceti po su beni de totu is Sardus, mancai puru traballendi impari e in conventzioni cun su Stadu, cun sa Regioni sarda, cun s’Unioni Europea, cun s’Universidadi, cun àterus Entis pùblicus e privaus, mancai cun àterus assòtzius chi faint su pròpriu tretu de s’Acadèmia, est s’afatanti:

2.1 a movi stùdius scientìficus in dònnia atza de sa Lìngua sarda;
2.2 a cunziminai, proponni e cuncordai is ainas chi serbint a fai su sardu aguali a is àteras lìnguas natzionalis, e chi funt:
a) unu standard de sa Lìngua sarda a duas normas scritas e chistionadas (sa norma de su Campidanesu e sa norma de su Logudoresu);
b) s’Ofìtziu Natzionali de sa Lìngua sarda, postu po sprundi, mancai puru cun cursus de lìngua, su standard a duas normas, (lìt. a presenti c. 2.2);
c) s’Ofìtziu po su Tzertificau de su standard a duas normas (lìt. a presenti c. 2.2);
d) s’Atlanti Linguìsticu sardu;
e) is Ditzionàrius de is biddas e bixinaus e su Ditzionàriu Mannu de sa Lìngua sarda;

f) lìburus in su standard a duas normas (lìt. a presenti c. 2.2), de imperai in chistionis de didàtica, leis, crèsia, ofìtzius, informatzionis;
2.3 a fai faina chi permitat a chini ddi spetat de studiai sa Lìngua sarda cuncordendi me is prus tzitadis de importu de Sardìnnia, cursus de làurea de sardìstica, comenti serbit po cuncordai is maistus de Lìngua e literadura sarda, e po ddus ponni in graduatòria po intrai de ruolu in sa scola pùblica;
2.4 a fai faina chi pongat arràdius, TVs e àterus mèdius pùblicus (comenti sa Rai) e privaus, a cuncordai e sprundi programas in Lìngua sarda;
2.5 a movi sa lei dònnia borta chi apatigant, po su chi pertocat sa Lìngua e sa cultura sarda, Deretus, Risolutzionis, Leis e Normas de oindii, o chi siant natzionalis, o chi siant internatzionalis;
2.6 a fai faina po chi intrit in totu sa Sardìnnia su bilinguismu, chi est s’imperu de duas lìnguas diferenti – su sardu e s’italianu – in cunditzioni de agualàntzia; s’Acadèmia est de su parri chi su bilinguismu depat intrai:
a) in totu is scolas, mannas e piticas, de sa Sardìnnia, e in s’universidadi puru, po chi su sardu bessat matèria curriculari, mèdiu de ofìtziu e de comunicadura;
b) me is assembleas chi nci bessint cun su votu, comenti Consillus comunalis, Consillus provintzialis, in su Consillu regionali e àterus consillus, che mèdiu de ofìtziu e de comunicadura;

c) in is tribunalis, che mèdiu de ofìtziu e de comunicadura;
d) in sa Crèsia, che mèdiu de ofìtziu e de comunicadura;
e) in is arràdius, TVs e àterus mass media pùblicus, che mèdiu de ofìtziu e de comunicadura;
f) in àterus ofìtzius e logus pùblicus, che càmeras de cumèrtziu, ofìtzius catastalis, spidalis, presonis, e aici nendi, che mèdiu de ofìtziu e de comunicadura;

2.7 a fai faina po chi sa Lìngua sarda dda arreconnòsciant su Stadu e s’Unioni Europea;
2.8 a fai faina po chi sa Lìngua sarda sprundat foras de Sardìnnia puru e dda stùdiint in scolas e universidadis de logus foras de Sardìnnia aundi s’agatant medas sardus;
2.9 a fai faina po fai connosci s’Acadèmia.

Art. 4 Lingua dell’Acadèmia


1 Sa lìngua ofitziali de s’Acadèmia est su Sardu.
2 Dònnia sòtziu de s’Acadèmia fueddat me is assembleas sa bariedadi de sa Lìngua sarda chi bolit, comenti dda sciit chistionai.
3 Is documentus ofitzialis natzionalis de s’Acadèmia funt scritus me is duas bariedadis de sa Lìngua sarda; is no natzionalis in sa bariedadi fueddada in su logu aundi su documentu ddu ant scritu; in logus aundi is duas bariedadis funt lacanantis o in logus foras de Sardìnnia is documentus funt scritus in ambaduas bariedadis.

Sa Carta presenti est scrita in ambaduas bariedadis de sa Lìngua sarda e in Lìngua italiana; fait a dda tradusi e a sprundi còpias in àteras lìnguas puru, ma chi ndi bessint abètias cumandant sa Lìngua sarda e sa italiana imperadas in sa Carta presenti e in s’Àutu de Cuncordu.

Art. 5 Assentadura a s’Acadèmia

1 Funt sòtzius de s’Acadèmia:
a) is chi ant firmau s’Àutu de Cuncordu;

b) is chi, agoa de ai fatu pedidura de assentadura acumpangiada de sa presentada de assumancus duus sòtzius, ddus at a amiti su Consillu Diretivu, o si fessit de nci essi arrecursu, s’Assemblea de is Sòtzius, ca cuncordant cun su tretu de s’Acadèmia e ant donau fueddu de arrespetai sa Carta presenti;
c) is chi su Consillu Diretivu cun votu a cuncòrdiu ddus at fatus sòtzius onoràrius, ca funt connotus po ai fatu traballu mannu po sa Lìngua sarda o po s’Acadèmia.
2 Cun s’assentadura dònnia sòtziu arricit de su Consillu Diretivu sa tèssera e sa Carta de s’Acadèmia.
3 Is sòtzius funt assentaus in su Lìburu de is Sòtzius, aundi su Presidenti de s’Acadèmia s’incurat de ddoi scriri is noeddus.

4 Sa tèssera balit un’annu e su tanti de pagai est stabilèssiu cun delìbera de su Consillu Diretivu aìnturu de su mesi de idas de dònnia annu; sa tèssera balit po s’annu infatu.
5 Is sòtzius noeddus si podint assentai in calisisiat mesi de s’annu; is àterus de su 1u de cabudanni a su 31 de su mesi de idas.

6 Is sòtzius onoràrius arricint sa tèssera a gratis; po s’àteru tenint is pròpius deretus e doveris de is àterus sòtzius.

Art. 6 Deretus de is sòtzius

A dònnia sòtziu ddi spetat:
1 de fai faina in s’Acadèmia, de ndi abitai is seus, de intrai fueddu e de votai po totu is càrrigas de s’assòtziu;
2 de arriciri còpia de sa Carta de s’Acadèmia;
3 de ligi is verbalis de is assembleas e de àterus documentus de s’Acadèmia e ndi pediri còpias paghendi- ddas;
4 de fai faina de spainamentu de su tretu chi depit fai s’Acadèmia.

Art. 7 Doveris de is sòtzius

Su sòtziu tenit su doveri:

1 de arrespetai sa Carta;
2 de cuncordai cun su tretu chi fait s’Acadèmia;
3 de apoderai dònnia faina chi depit fai s’Acadèmia;
4 de si cumportai a manera de non sfamai su bonu sètiu de s’Acadèmia e de is sòtzius.

Art. 8 Acabu de essi sòtziu

Unu acabat de essi sòtziu:
1 po dismitidura: candu su sòtziu ndi est bòfiu bessiri issu etotu de s’Acadèmia; ddi bastat insandus a ddu scriri a su Consillu Diretivu;
2 po no ai torrau a fai sa tèssera àinturu de s’ora sua;
3 po bogadura: candu a su sòtziu nci-ddu bogat su Consillu Diretivu o, chi nci at arrecursu, s’Assemblea de is Sòtzius:
a) po no ai postu a menti a su doveri suu de fai su beni e de fai volontariau comenti narat s’Acadèmia;
b) po ai apatigau prus de una borta sa Carta.
4 Is detziduras po sa bogadura balint si su Consillu Diretivu o, si ddoi at arrecursu, s’Assemblea de is Sòtzius, ddas avotat a majoria.
5 A su sòtziu bessiu o bogau de s’Acadèmia no ddi spetant ni is tandas pagadas ni, in totu o in parti, su patrimòniu de s’Acadèmia.

Art. 9 Faina de su Sòtziu

1 Sa faina fata de su sòtziu no podit essi pagada, nimancu de su chi ndi at tentu profetu.
2 A su sòtziu ddi podint torrai sceti su dinai de is spesas chi podit amostai de ai fatu diaderus, e po su tanti innantis stabilèssiu.

Art. 10 Organi dell’Acadèmia:

1 S’Assemblea de is Sòtzius;
2 Su Consillu Diretivu;
3 Su Presidenti.
Is càrrigas de s’Acadèmia no funt pagadas.

Art. 11 S’Assemblea de is Sòtzius

1 S’Assemblea de is Sòtzius est soberana e est fata de totu is sòtzius chi ant pagau sa tèssera.
2 S’Assemblea dda cunvocat su Presidenti (art. 13 c. 1 lìt. b), osinou, si issu fessit de no nci- dda fai, de su Visu-presidenti, o de su Consillu Diretivu, o de su 20% de is sòtzius, cun cumbidu scritu, aundi ddoi siat sa dii, s’ora, su logu e sa chistioni de s’atòbiu, assumancu seti diis innantis de sa dii stabilèssia po is sètzidas ordinàrias e cuìndixi diis po is straordinàrias. Est sèmpiri amìtiu su cunvocu in vìdeu- cunferèntzia francu in is atopus prevìdius in sa c. 9 prus ainnantis. S’Assemblea si depit perou atobiai in præsentia assumancu una borta a s’annu.
3 Su chistioni de sa sètzida no podit essi diferenti de su chi s’agatat in su cumbidu de cunvocu.
4 S’Assemblea s’atòbiat a:
a) sètzida ordinària
a1) dònnia annu aìnturu de su mesi de friàrgiu de s’annu infatu a su chi s’arreferit, po aprovai:
a1b) su Balantzu;
a1c) su Balantzu preventivu;
a2) dònnia tres annus:
a2a) po detzidiri su traballu chi depit fai s’Acadèmia;
a2b) po annoai su Consillu Diretivu, cun is suplentis puru, si fessit de dismiti o amancai is membrus efetivus;
a2c) po arraxonai e, si est, aprovai àteras chistionis presentis in su cumbidu de sa dii;
a2d) po deliberai apitzus de àteras chistionis chi cumandat sa lei;
b) sètzida straordinària po deliberai:
b1) cambiamentas de sa Carta;
b2) su sculamentu de s’Acadèmia.
5 Is detziduras de s’Assemblea de is Sòtzius balint si:
a) in sètzida ordinària ddas avotat sa majoria de is presentis e si in primu cunvocu est presenti sa metadi e unu de is sòtzius, in segundu cunvocu calisisiat su nùmeru de is presentis;
b) in sètzidas straordinàrias, chi sa chistioni est
b1) cambiamentas de sa Carta, ddas avotat sa majoria de is presentis, e si, siat in primu, siat in segundu cunvocu, est presenti sa metadi e unu de is sòtzius;
b2) su sculamentu de s’Acadèmia, ddas avotant, siat in primu, siat in segundu cunvocu, is tres de cuàturu partis de is sòtzius.
6 Su segundu cunvocu si fait in dii diferenti de sa de su primu cunvocu.
7 In calisisiat sètzida de s’Assemblea de is Sòtzius dònnia sòtziu contat po unu votu sceti. Candu s’atòbiu est fatu in vìdeu-cunferèntzia, dònnia avotu s’at a fai po apèllida nominali, apustis lìgiu su puntu de sa chistioni de sa sètzida chi depit essi avotada.

8 Candu s’atòbiu est fatu in vìdeu-cunferèntzia, dònnia avotu s’at a fai po apèllida nominali, apustis lìgiu su puntu de sa chistioni de sa sètzida chi depit essi avotada.
9 Is chistionis afatantis no ant a podi essi deliberadas po vìdeu- cunferèntzia:
a) annoamentu de su Consillu Diretivu
b) annoamentu de su Boddeu Scientìficu
c) sculamentu de s’Acadèmia de su Sardu.

Art. 12 Su Consillu Diretivu

1 S’Acadèmia dda aministrat su Consillu Diretivu chi abarrat in càrriga tres annus e est cumpostu de seti consilleris o de prus puru, avotaus de s’Assemblea de is Sòtzius; custus consilleris fait a ddus torrai a eligi.
2 S’atòbiu ddu cunvocat su Presidenti (art. 13 c. 1 lìt.
a) osinou sa de tres partis de is consilleris, a lìtera scrita o a fax o, cun su permissu de su sòtziu, a curreu eletrònicu, cun sa dii, s’ora, su logu e sa chistioni de s’atòbiu, assumancu seti diis innantis, desinuncas tres sceti, candu nci at arraxoni de apretu. In su matessi cumbidu ddoi est inditau sa dii e s’ora de su primu e de su segundu cunvocu. Fait a presidenti de s’atòbiu su Presidenti etotu o, chi est ausenti, su Visu- presidenti o su prus consilleri mannu. Is delìberas de su Consillu Diretivu funt avotadas a majoria, ma po chi ballant serbit sa presèntzia de sa metadi e unu de is consilleris in primu cunvocu e calisisiat su nùmeru de is consilleris in segundu cunvocu; si fessit de essi is votus paris, bincit su votu de su Presidenti o de su chi ddoi est in logu suu. Est sèmpiri amìtiu su cunvocu in vìdeu- cunferèntzia. Su Consillu Diretivu si depit perou atobiai in præsentia assumancu una borta a s’annu. Candu s’atòbiu
est fatu in vìdeu-cunferèntzia, dònnia avotu s’at a fai po apèllida nominali, apustis lìgiu su puntu de sa chistioni de sa sètzida chi depit essi avotada.
3 Su Consillu Diretivu, in su primu atòbiu, eligit:
a) de mesu de is consilleris etotu, su Presidenti e su Visu- presidenti;
b) de mesu de is sòtzius de s’Acadèmia, su Boddeu Scientìficu.

4 In su pròpiu atòbiu o in àterus, eligit (art. 19 c. 3) su Comitau de Arredatzioni e podit detzidiri de donai àterus incàrrigus puru.

5 Chi fessit de si dismiti unu consilleri, intrat in Diretivu unu suplenti.
6 Su Consillu Diretivu aministrat s’Acadèmia, faendi esecutai su chi at postu in programa s’Assemblea de is Sòtzius.
Arremonendi prus a fini is doveris suus, su Consillu Diretivu

a) impari a su Visu-Presidenti, assistit a su Presidenti in su traballu suu;
b) si pigat coidu e adelantat su tesseramentu;
c) assètiat su sprundimentu de s’Acadèmia;
d) cunziminat e scriit arregulamentus de s’Assòtziu;
e) tenit su lìburu de is contus, su lìburu de is verbalis de s’Assemblea de is Sòtzius, su lìburu de is verbalis de su Consillu Diretivu e su lìburu de is sòtzius, firmaus. S’incurat chi is sòtzius potzant spriculai sèmpiri custus lìburus;

f) aparìciat su Balantzu (art. 21 c.s 1 e 2);
g) aparìciat su Balantzu preventivu (art. 21 c. 3);
h) pigat parti, sena de votu, cun calisisiat consilleri suu, a is atòbius de su Boddeu Scientìficu e de su Comitau de Arredatzioni.
7 A is atòbius de su Consillu Diretivu podint pigai parti, sena de podi avotai, is cumponentis de su Boddeu Scientìficu.

Art. 13 Su Presidenti

Su Presidenti:
1 est elìgiu de su Consillu Diretivu de is intrànnias suas e cunvocat e presidit
a) su Consillu Diretivu;
b) s’Assemblea de is Sòtzius;

c) su Boddeu Scientìficu;
d) su primu atòbiu de su Comitau de Arredatzioni;
2 ghiat e arrapresentat, ananti de sa Lei puru, s’Acadèmia;
3 tenit s’imperu de sa firma sotziali;

4 ligit in s’Assemblea de is Sòtzius s’Arrelata de su Consillu Diretivu.
5 Sa faina fata de su Presidenti no podit essi pagada, nimancu de su chi ndi at tentu profetu; ddi podint torrai sceti su dinai de is spesas chi podit amostai de ai fatu diaderus, e po su tanti innantis stabilèssiu.

Art. 14 Su Visu-Presidenti

Su Visu-Presidenti:
1 traballat impari a su Presidenti e ddu assistit in is prus manifestadas publicas de importu;

2 chi su Presidenti est ausenti, ndi fait su traballu issu;
3 fait puru su casceri de s’Acadèmia: po cussu si pigat coidu
a) de aberri, serrai e fai operatzionis de contus correntis bancàrius e postalis;

b) de atendi a s’incàsciu de is intradas e de is tandas sotzialis;
c) de fai is pagamentas, assetiai is scritus contàbilis chi narat sa lei, comenti su lìburu de is imbentàrius e su lìburu de giorronada (art. 23);
d) de apariciai is Balantzus impari a su Consillu Diretivu;
e) de apariciai e ligi dònnia annu s’arrelata finantziària in s’Assemblea de is Sòtzius;

f) de apariciai, si ddu narat sa lei, sa decraradura de is arrentas e mancai àteras incumandìtzias fiscalis.
4 Sa faina fata de su Visu- presidenti no podit essi pagada, nimancu de su chi ndi at tentu profetu; ddi podint torrai sceti su dinai de is spesas chi podit amostai de ai fatu diaderus, e po su tanti innantis stabilèssiu.

Art 15 Su Boddeu Scientìficu

1 Su Boddeu Scientìficu fait su tretu tècnicu – scientìficu aundi s’Acadèmia bolit lompi (art. 3 c.s 2.1, 2.2, 2.3, 2.4).
2 Su Boddeu Scientìficu ddu eligit su Consillu Diretivu, de mesu de is sòtzius de s’Acadèmia, chi tengant balentia tècnicu-scientìfica po fai cussu traballu.

3 Abarrat in càrriga tres annus e est cumpostu de seti o prus cumponentis.
4 Su Presidenti de su Boddeu
Scientìficu est su Presidenti de s’Acadèmia.
5 Faina de su Presidenti de su Boddeu Scientìficu est de cunvocai su Boddeu (art. 13 c. 1 lìt. c), comenti ddi parit de importu a issu.
6 Sa dii de sa primu sètzida su Boddeu Scientìficu eligit su Cordinadori e aparìciat e aprovat su traballu de fai; in su pròpiu atòbiu si podint donai àterus incàrrigus.
7 Is sceberus de su Boddeu Scientìficu funt a majoria; in primu cunvocu tocat chi ddoi siat sa presèntzia de sa metadi e unu de is cumponentis suus, in segundu no importat su nùmeru de is presentis; si fessit de ddoi essi paridadi de votus bincit su votu de su Presidenti.

8 Su Boddeu Scientìficu traballat po contu suu. Sa faina chi ndi scabullit tocat perou chi dda aprovit su Consillu Diretivu, innantis de essi spainada.
9 Podint pigai parti a su traballu de su Boddeu Scientìficu, sena de podi avotai, finsas is consilleris de su Diretivu (art. 12 c. 6 lìt. h).
10 Is cumponentis de su Boddeu Scientìficu podint pigai parti, sena de podi avotai, a is atòbius de su Consillu Diretivu (art. 12 c. 7).
11 Is cumponentis de su Boddeu podint essi consilleris de su Diretivu e finsas Presidenti de s’assòtziu.
12 Sa faina fata de su Boddeu Scientìficu e de is chi ndi faint parti no podit essi pagada, nimancu de su chi ndi at tentu profetu;
podit essi torrau sceti su dinai de is spesas fatas diaderus e amostadas, e po su tanti innantis stabilèssiu.

Art. 16 Su Cordinadori de su Boddeu Scientìficu

1 Su Cordinadori de su Boddeu Scientìficu est elìgiu de mesu de is sòtzius de s’Acadèmia; si fait, tocat chi siat un’acadèmicu.

2 A issu ddu eligit su Boddeu Scientìficu in sa primu sètzida.
3 Faina de su Cordinadori est de donai sètiu a su traballu de su Boddeu po lompi a su tretu inditau de s’art. 3 cs. 2.1, 2.2, 2.3, 2.4.

4 Sa faina fata de su Cordinadori de su Boddeu Scientìficu no podit essi pagada, nimancu de su chi ndi at tentu profetu; ddi podint torrai sceti su dinai de is spesas chi podit amostai de ai fatu diaderus, e po su tanti innantis stabilèssiu.

Art. 17 Àteras seus

1 Si podint aberri àteras seus de s’Académia (art. 1 c. 4).

2 Ant a caminai comenti at a inditai sa norma chi at a fai su Consillu Diretivu.

Art. 18 Publicatzionis

1 S’Acadèmia podit publicai, puru cun tìtulus arregistraus in su tribunali e in su giassu internet, àutus, arrelatas, documentus, fotografias e cosa didàtica, stùdius,
informus e arraxonamentus apitzus de chistionis culturalis, scientìficas, didàticas chi serbint a lompi a is tentas de sa carta.
2 Totu is publicatzionis ant a essi bulladas cun su siddu e su dìciu de s’Acadèmia (art. 2 c.s 1 e 2).
3 No fait a imprentai de manera personali materiali de s’Acadèmia.
4 Po lompi a is tentas de sa c. 1 de custu art. fait a ndi stantargiai unu Comitau de Arredatzioni.

Art. 19 Comitau de Arredatzioni

1 Su Comitau de Arredatzioni (de imoi innantis C.d.A.) est postu po torrai sceda e sprundi su tretu chi depit fai s’Acadèmia e sa faina tècnica – scientifica fata.
2 Su C.d.A. est sciortu, ma depit fai su pròpiu tretu de sa Carta presenti; sa faina chi ndi scabullit tocat chi dda aprovit su Consillu Diretivu, innantis de essi spainada.
3 Est elìgiu (art. 12 c. 4) de su Consillu Diretivu de mesu de is sòtzius de s’Acadèmia, chi siant balentis a fai custa faina.
4 Abarrat in càrriga tres annus; is componentis suus nci podint torrai a bessiri.
5 Est cumpostu de unu Ghiadori Arresponsàbili e de is cumpàngius de traballu suus.
6 Su Ghiadori Arresponsàbili ddu eligit
su C.d.A. de is intrànnias suas in su primu atòbiu chi fait; custu atòbiu est cunvocau, a sa manera chi narat s’art. 12 c. 2, de su Presidenti de su Consillu Diretivu e de su matessi
Presidenti est ghiau.

7 Is atòbius afatantis a su primu ddus cunvocat su Ghiadori Arresponsàbili, a sa manera chi narat s’art. 12 c. 2. 12
c. 2.
8 Su C.d.A. podit cuncordai ainas de informus (c. 2 presenti art.).
9 Is sceberus de su C.d.A. funt a majoria; in primu cunvocu tocat chi ddoi siat sa presèntzia de sa metadi e unu de is cumponentis suus, in segundu no importat su nùmeru de is presentis; si fessit de ddoi essi paridadi de votus bincit su votu de su Ghiadori.

10 A is atòbius de su C.d.A. podint pigai parti, sena de podi avotai, is cumponentis de su Consillu Diretivu (art. 12, c. 6, lìt. h).

11 Is cumponentis de su
C.d.A. no podint essi consilleris de su Diretivu. Chi unu est avotau in ambaduus logus, sceberai aundi abarrai.
12 Sa faina fata de su
C.d.A. e de is chi ndi faint parti no podit essi pagada, nimancu de su chi ndi at tentu profetu; podit essi torrau sceti su dinai de is spesas fatas diaderus e amostadas, e po su tanti innantis stabilèssiu.

Art. 20 Sienda

1 Sa sienda de s’Acadèmia est fata de:
a) contributus a tìtulu patrimoniali;
b) dinai arriciu, donatzionis e lassas de àtiri;
c) benis mòbilis e no mòbilis comporaus cun su dinai chi abarrat dònnia annu, pustis de
ai cunsiderau is intradas e i bessidas.
2 S’Acadèmia ndi bogat sa fortza economica po fai su tretu cosa sua e po fai su traballu de bolontariau:
a) de su tanti de is tèsseras e de su contributu de is sòtzius;
b) de contributus de privaus;
c) de contributus de su Stadu, de Entis e istitutzionis pùblicas;

d) de contributus de organismus internatzionalis;
e) de donatzionis e de lassas;
f) de rimbursus chi ndi intrant de is conventzionis;
g) de intradas de faina comertziali e àtera produsidura de pagu contu.
3 S’Acadèmia depit allogai totu sa documenta apitzus de is intradas de sa c. 2 impitzus arremonada, inditendi su nòmini de chini at donau sa cosa, foras chi custu no bollat abarrai disconnotu.

Art. 21 Balantzu e scriiduras contàbilis

1 Su Consillu Diretivu sterrit su balantzu (art. 12 c. 6 lìt. f) aundi si depint scerai beni is benis, is contributus e is lassas arricius, e imprùs is àteras operatzionis contàbilis e econòmicas fatas.

Su Balantzu fait de su 1u de gennàrgiu a su 31 de su mesi de idas e depit essi presentau, aìnturu de su mesi de friàrgiu de s’annu infatu a su chi s’arreferit, a s’Assemblea de is Sòtzius po ddu aprovai (art. 11
c. 4 lìt. a1b);
Su Consillu Diretivu sterrit su Balantzu preventivu puru chi depit essi presentau, aìnturu de su mesi de friàrgiu de s’annu infatu a su chi s’arreferit, a s’Assemblea de is Sòtzius po ddu aprovai (art. 11 11
c. 4 lìt. a1c);

Art. 22 Gastu e abarru de dinai

1 No fait a gastai ni a pigai impìnnius de gastu si no ddoi at dinai in càscia.
2 S’abarru de dinai de s’annu, pustis de ai cunsiderau is intradas e is bessidas, depit essi imperau po movi àtera faina de bolontariau, osinou po comporai benis mòbilis o no mòbilis chi serbant a s’Acadèmia po is tentas suas.

Art. 23 Scriduras contàbilis

S’Acadèmia depit tenni scriduras contàbilis comenti nant is inditus de lei che su lìburu de is imbentàrius e su lìburu giornali.

Art. 24 Cambiamentas de sa Carta

1 Calisisiat cambiamenta de sa Carta podit essi presentada de su Consillu Diretivu o de su 10% de is assentaus a s’Assemblea de is Sòtzius.
2 S’Assemblea de is Sòtzius detzidit a manera de s’art. 11 c. 5 lìt. b1 de custa Carta.

Art. 25 Sculamentu de s’Acadèmia de su Sardu onlus

1 Proposta de sculamentu de s’Acadèmia podit essi intregada a s’Assemblea de is Sòtzius de assumancu su 75% de is sòtzius.
2 S’Assemblea de is Sòtzius detzidit segundu is inditus de s’art. 11 c. 5 lìt. b2 de custa Carta.
3 Si fessit de lompi a su sculamentu, a s’acabada o a su sperditziamentu de s’Acadèmia is benis abarraus pustis de sa bèndida ant a essi donaus a àteru assòtziu chi portat idea de fai su pròpiu tretu de s’Acadèmia.

Art. 26 Arrègulas de aìnturu de s’Acadèmia

Arrègulas aìnturu de s’Acadèmia ddas fait e ddas movit su Consillu Diretivu.

Art. 27 Ùrtimus inditus

1 Po su chi no est inditau in sa Carta presenti cumandat su chi narat su Còdixi Tzivili asuba de is Assòtzius e de sa faina de bolontariau cunforma a sa lei de su 11 de austu 1991 n. 266 e a sa lei de sa Regioni sarda de su 13 de cabudanni 1993 n. 39. 39.
2 Calisisiat chistioni de lei tocat a dda intregai a su tribunali de Casteddu.

Is tentas nostas

Idea de s’Acadèmia est de fai faina de bolontariau in totu su chi pertocat su stùdiu, sa circa, sa defensa, su spainamentu e s’apretziamentu de sa Lìngua sarda, imperendi po su prus sa faina personali, boluntària e a gratis de is sòtzius suus.”

Come desideri visualizzare il sito web ?

Comenti ddu bolis biri su giassu web?