Stòria

S’Acadèmia de su Sardu est un’assòtziu culturali nàscïu in Pirri (CA) su 2 de gennàrgiu de su 2009 po s’amparu e s’avaloramentu de sa lìngua sarda fueddada e scrita. Is sòtzias e is sòtzius fundadoris fiant corantunu e beniant de dònnia logu aundi si fueddat sardu. Intre is fundadoris po nd’arregordai unus cantu scéti: su polìticu e studiosu cabuderresu Oresti Pili (1953-2018), su professori cadalanu de linguìstica romanza e de linguìstica sarda de s’Universidadi de Casteddu Eduardo Blasco Ferrer (1956-2017) e su polìticu e studiosu de Ortzai Olivieru Nioi (1953-2019). S’Acadèmia at cumentzau a movi is primus passus apustis de su dibatu culturali chi at portau a is primus leis po s’amparu de su sardu (L.R. nr 26/1997 e lei de su Stadu nr 482/1999) e in su matessi tempus candu est nàscïu su dibatu po sa norma de sa lìngua sarda. Sendi sa chistioni de sa norma de su sardu una chistioni chi at fatu nasci unu dibatu mannu meda, insaras s’Acadèmia at bòfiu donai craramenti s’agiudu suu a adelantai mellus custu dibatu chi no est acabau tambeni mancu oindii.

S’Acadèmia at donau in totu custus annus ainas scientìficas noeddas po s’imparu de su sardu e, duncas, po sa didàtica e, in su matessi tempus, po s’imperu fitianu de sa lìngua sarda finsas in s’aministratzioni pùbrica giai ca is leis arremonadas a primìtziu prevìdint s’avaloramentu de sa lìngua sarda in dònnia logu po lompi a su bilinguismu cumpriu. Imprùs, pigau in cunsideru su fatu chi una circa sòtziu-linguistica de sa RAS de su 2007 («Le lingue dei sardi») at fatu bessiri a pillu chi su 13% de is pipius scéti tenit su sardu che a lìngua de bratzolu, s’Acadèmia batallat dònnia dii po chi is pipius e is piciocheddus torrint a fueddai sardu fitianamenti in calisisiat logu de Sardìnnia, po no fai sparessi custu scusòrgiu culturali mannu chi teneus de sèculus e sèculus.

S’Acadèmia de su Sardu, duncas, cun is òrgunus prevìdius de sa Carta sua etotu (Diretivu, Assemblea de is sòtzius e Boddeu scientìficu) batallat fitianamenti po: insullai is Istitutzionis polìticas a ponni in efetu is leis de amparu e avaloramentu de su sardu aìnturu de sa Scola e de s’Universidadi, de s’aministratzioni pùbrica (RAS; Tzitadi metropolitana; provìntzias e comunus), in Crèsia e in is Tribunalis. Oindii s’Acadèmia est presenti in totu is logus de sa sardofonia e est mandendi ainnantis unas cantu fainas tzìvicas: «Po una Scola bilìngua» e «Po unu bilinguismu cumpriu», sa primu po sensibilisai is babbus e is mamas a fai studiai sardu a is fillus insoru in sa Scola e sa segundu po insullai is istitutzionis a ponni in pràtiga su bilinguismu cumpriu luegus, a cumentzai de is ainas giurìdicas chi teneus giai. Imprùs s’Acadèmia megat finsas de batallai impari a àterus assòtzius po sarbai sa lìngua sarda e po ddi donai unu benidori.

Sa presidèntzia de Oresti Pili (2009 – 2018). A nai sa beridadi Oresti no tenit abisòngiu de essi presentau. Oresti Pili est nascïu in Cabuderra (CA) in su 1953 e est mortu in su 2018. Polìticu sardista indipendentista famau e in su matessi tempus studiosu de lìngua sarda. In su 1981 aìnturu de su Partidu Sardu, impari a Sarbadori “Doddore” Meloni, at agiudau a donai a su Partidu Sardu in su cungressu de Portu Turre (1981) unu statudu nou cun sentidu indipendentista cunforma a su pensai de Antoni Simon Mossa (1916 – 1971). E sèmpiri cunforma a su sentidu neosardista e a su pensai de Simon Mossa at cumentzau a studiai lìngua sarda e a proponni una polìtica linguìstica po lompi a su bilinguismu cumpriu in totu sa Sardìnnia. In is annus ’80 de su sèculu passau, po nexi de su proibitzionismu linguìsticu de sa Repùbrica Italiana chi at apetigau sa lìngua sarda e finsas po su fatu de essi un’indipendentista, benit impresonau e processau. Agoa de cuàturu annus de presoni, torrat a fai polìtica innantis in su Partidu Sardu e apustis in su MNS (Movimentu Natzionalista Sardu) impari a Bainzu Pilu e in is ùrtimus annus de sa vida sua in su movimentu RossoMori. In amigàntzia cun Zuanne Pedru Marras-Meloni sighit a batallai po su bilinguismu aìnturu de su primu assòtziu po sa defensa de sa lìngua sarda s’«Iscola Sarda» e cun su primu sindicau sardu ènnigu CSS (Cunfederatzioni Sindicali Sarda). Arrennescit in su matessi tempus a ponni impari maistus e imparadoris de sa lìngua sarda po afortiai is fainas po su bilinguismu. Cumbintu chi su sardu depat tenni sa matessi dinnidadi de sa lìngua italiana e chi sa lìngua sarda depat torrai a intrai in totu is logus de sa sotziedadi sarda detzidit de stantargiai impari a àterus corantunu amigus e amigas s’assòtziu culturali «Acadèmia de su Sardu» ponendi impari sardus de dònnia logu de Sardìnnia aundi si fueddat sardu, impari a issu: Eduardo Blasco Ferrer professori cadalanu de Linguìstica sarda in s’Universidadi de Casteddu, Olivieru Nioi sardista indipendentista de Ortzai, Jacu Meloni de su sindicau CSS, Carmen Campus dirigidora de sa scola, Franca Marcialis maista de sardu, circadoris scientìficus e oberadoris de sa lìngua sarda (Perdu Perra, Amos Cardia, Marcu Sitzia, Màssimu Madrigale, Stèvini Cherchi, Antoni Pistis, Ivu Mùrgia, Verònica Atzei, Miali Madrigale, Antonedda Rodi, Pàula Sanna, Frantziscu Maxia, Lisandru Pintus), Maria Maròngiu s’editora indipendentista de Alfa Editrice e is cantadoris Antoni Pani e Pàulu Tzedda.

Cun Oresti s’Acadèmia si fait connosci in totu sa Sardìnnia cun duas ainas noeddas po sa Scola e s’Aministratzioni Pùbrica: «Is Arrègulas» chi est sa norma de su sardu campidanesu e su fueddarieddu de su sardu campidanesu de Cabuderra. Oresti fait intrai luegus s’Acadèmia in su 2009 in su dibatu po sa norma de sa lìngua sarda. Est issu chi proponit a sa Provìntzia de Casteddu (oi Tzitadi Metropolitana de Casteddu) una norma de su sardu campidanesu chi sa Provìntzia de Casteddu at achìpiu su 17 de marzu de su 2010 cun votu a totòmini de su consillu de sa provìntzia. Apustis finsas su Comunu de Cabuderra at achìpiu sa matessi norma. In su 2017 impari a su professori, scridori e giorronalista in lìngua sarda de Òsile Pàulu Pillonca at imprentau sa proposta de ortografia nomenada «Su Sardu» po donai a totu su sardu un’alfabetu e duncas un’ortografia aguali po totus, po chini scriit in sardu campidanesu e po chini scriit in sardu logudoresu. In s’ùrtimu annu de vida at cumentzau a sterri is primus partis de Su Sardu Standard bessiu apustis de essi mortu. Oresti est oindii etotu cunsiderau su babbu de s’Acadèmia.

Su tempus de Lisandru Pintus (2018 – 2019). Lisandru Pintus che a visu-presidenti de s’assòtziu etotu at ghiau s’Acadèmia apustis de sa morti de duus òminis de vàllia de s’assòtziu: E.B. Ferrer e Oresti Pili. Pintus at cunfirmau sa lìnia de polìtica linguìstica de Oresti Pili e Blasco Ferrer organisendi, cun Lisandra Pinna de s’assòtziu Laras, s’atòbiu «Poita in sardu ?» de maju 2018 e imprùs lompit a fai cumpriri e a fai imprentai sa proposta de standard a dòpiu norma de s’Acadèmia chi ddi nant «Su Sardu Standard» (inghitzu de su 2019) e in su matessi tempus fait cumentzai sa faina tzìvica «Po unu bilinguismu cumpriu» po fai aplicai is leis de su bilinguismu.

Sa presidèntzia de Màssimu Madrigale (2019 – finsas a imoi). Màssimu Madrigale at fatu parti de is sòtzius fundadoris chi ant stantargiau s’Acadèmia in su 2009. Elìgiu presidenti in su mesi de maju de su 2019, oindii est sighendi a mandai ainnantis sa faina de Oresti Pili e de Lisandru Pintus. Po fai connosci mellus is arraxonis de su bilinguismu at detzìdiu luegus de atobiai is polìticus po ddus insullai a fai fainas bonas po aplicai is leis de su bilinguismu a manera chi sa Sardìnnia puru potzat lompi a formas de bilinguismu che a sa Baddi de Aosta, Trentinu-Artu Àdigi e Friuli-Venètzia Giùlia. Cun Madrigale s’Acadèmia at cumentzau a tenni arrelatas cun àterus assòtzius: Laras, Azione Sardegna, S’Atza, Podeus, Gennarta Servizi, Pro Loco Sàrdara, Consulta Cultura e Lìngua sarda de Sàrdara, Sa Cedra e aici nendi. Madrigale est sighendi finsas sa faina de promovidura de sa proposta Su Sardu Standard in totu is biddas e tzitadis de Sardìnnia aundi si fueddat sardu. Est mandendi ainnantis puru is fainas tzìvicas «Po unu bilinguismu cumpriu» e «Po una Scola bilìngua». At cumentzau a fai su progetu «Sardu: lìngua de Europa» cun sa tenta de lompi a unu «Museu de sa lìngua sarda».

Come desideri visualizzare il sito web ?

Comenti ddu bolis biri su giassu web?